Book's Not Dead! Crítica filosófica y poética.

jueves, 14 de enero de 2016

Nicholas Wapshott, Keynes vs Hayek. El choque que definió la economía moderna, Deusto, 2013, 397 pp.



Per sort o per desgràcia l'economia no és una ciència exacte i és per això que, a banda i banda de l'oceà, fa temps que es lliura una batalla ideològica entre dos escoles radicalment enfrontades: els defensors de la planificació econòmica per part de l'Estat i els que confien totalment en l'eficiència natural del mercat. Aquest debat, que impregna la majoria d'economies dels països desenvolupats, te dos protagonistes principals: Keynes i Hayek i gràcies a ells encara és possible entendre la defensa acarnissada de la idea d'austeritat que fa Alemanya per sortir de la crisi de 2008 o què alguns premis Nobel, com Krugman o Stiglitz, defensin l'augment de la inversió pública per reactivar l'economia americana.

És un debat difícil i el llibre de Nicholas Wapshott contribueix a il·luminar-lo de manera rigorosa i per a tots els públics. Segons l'autor, si volem entendre la disputa econòmica actual hem de remuntar-nos fins a la primera meitat del segle XX, quan el món va quedar enormement trasbalsat per les dues Guerres Mundials i el crack del 29. Davant les devastadores conseqüències de la violència i l'especulació, es va posar sobre la taula la necessitat de donar una resposta ferma a la situació econòmica dels estats. I aquí és precisament on aquests dos noms, Keynes i Hayek, prenen tot el seu protagonisme.

John Maynard Keynes, professor del King's College, va ser reclutat després de la primera gran guerra com assessor. A propòsit de les mesures que finalment es van aplicar al Tractat de Versalles, va escriure Les conseqüències econòmiques de la pau i a partir d'aquell moment es va convertir en un referent de l'economia internacional. La seva reputació fou tan lloada que també va ser el principal responsable de les solucions proposades per superar el crack del 29 i les conseqüències de la segona Guerra Mundial. La publicació de la seva Teoria General l'any 1936 només va contribuir a eixamplar definitivament la seva fama.

Friedrich Hayek, per la seva banda, la família del qual va acabar molt tocada precisament pel Tractat de Versalles, venia de l'Escola Austríaca i defensava unes idees totalment contràries a les de Keynes. L'Estat, segons ell, era una màquina perversa que alterava l'autoregulació del mercat i amb això les llibertats fonamentals de qualsevol ésser humà. L'any 1944, amb molt poca fortuna, va publicar la seva obra més famosa Camins de servitud, un títol inspirat en Tocqueville, l'objectiu del qual era reduir el poder dels planificadors macroeconòmics de l'estat, a més d'enfrontant-se directament a la URSS d'Stalin que en aquell moment era una aliada de Gran Bretanya i el EEUU.

El mèrit del llibre de Wapshott rau no només en mostrar-nos dues posicions econòmiques enfrontades sinó també, de manera més transversal, la historia de dues personalitats preocupades per garantir el benestar de la població. Durant la segona Guerra Mundial, Alemanya amenaçava a Anglaterra de bombardejar les seves principals ciutats, resulta que els dos intel·lectuals que haurien de marcar la batalla ideològica més important del segle van passar vàries nits junts, a soles, al terrat de la capella del King's College de Cambridge mirant al cel vigilant que no hi hagués cap bombarder alemany que amenacés un dels emblemes del pensament occidental. Dos intel·lectuals oposats i una mateixa idea de llibertat. La guerra, en matèria econòmica, tot just havia començat.

Gràcies al llibre sabem que, després d'haver gaudit d'una prosperitat sorprenent durant vàries dècades, les receptes macroeconòmiques de Keynes van començar a fallar als anys vuitanta. És el moment on Hayek va començar a despuntar i no precisament per la seva teoria econòmica, sinó pel seu atac furibund contra el sobredimensionament que havia pres el govern. Inspirada directament en ell: “estic molt orgullosa d'haver après tant de vostè durant els últims anys. Estic segura de que triomfarem. Si ho fem, la seva contribució a la nostra victòria haurà estat immensa”, Margaret Tatcher es va proposar al 1979 reduir el sector públic, retallar impostos, privatitzar i desregular les empreses inaugurant així una nova època del capitalisme, la del lliure mercat.

El llibre relata de manera molt clarificadora les polítiques econòmiques que es van succeir des d'aquell moment fins arribar a la crisi de l'any 2008. Les raons d'aquesta crisi, segons ell, son bàsicament el resultat d'unes polítiques que, com les de Keynes, també van resultar del tot insuficients per mantenir la justícia i la seguretat en el mercat. De fet, des d'aquell moment sembla com si el capitalisme hagués iniciat una carrera que ningú pot aturar, encara que tothom l'assenyali com un perill mundial.

Després d'haver-nos mostrat els èxits i els fracassos de les dues posicions enfrontades, el llibre deixa una porta oberta al futur, al nostre parer, necessària. Per bé que les teories de Keynes i Hayek han estat i son molt importants per entendre els problemes econòmics actuals, visualitzar les seves raons de manera lliure, tensionada, sense vencedors i derrotats ens fa pensar en la continuïtat que han de tenir les seves idees, quant s'han de transformar encara i com, algun dia, aquest debat es veurà superat.

El llibre de Wapshott marca les línies de sortida d'una partida que avui es troba amenaçada per tots els fronts possibles. Posar ordre en la història és important per seguir avançant i aquest llibre compleix el que promet. Ara toca fer un pas endavant i mirar el món amb un ulls nous.

lectores

Blog de reseñas de Cristian Palazzi